La proposta donava resposta a la necessitat de replantejar la plaça de l’auditori de Lleida. Partim d’una plaça que era usada com a aparcament malgrat estar qualificada com a espai verd. En aquest context, ens trobem a una associació de comerciants que defensava conservar l’aparcament, al contrari dels veïns del municipi que reivindicava la necessitat d’un espai públic de qualitat.
Partint d’aquesta base, comencem la proposta derivant la demanda d’aparcament a un aparcament pròxim (menys de 5 minuts) que detectem que mai estava ple per complet. Així alliberàvem és espai de vehicles sense eliminar la demanda d’aparcament que hi havia en aquest moment.
Els murs de pedra de la zona que comunica la part de dalt del pujol fins a la plaça de l’auditori juguen amb la idea idea de força i contundència de la Seu Vella, al mateix temps que aquests espais acullen diferents usos i funcions, com ser murs de contenció, albergar hotels d’insectes, canalitzar l’aigua o fins i tot emmagatzemar-la en dipòsits. Aquests murs defineixen espais que seran camins que comuniquessin els dos espais envoltats d’horts urbans i de zones verdes formada de flora autòctona per a revitalitzar i fer un ús real a l’espai.
Els murs de pedra de la zona que comunica la part de dalt del pujol fins a la plaça de l’auditori juguen amb la idea idea de força i contundència de la Seu Vella, al mateix temps que aquests espais acullen diferents usos i funcions, com ser murs de contenció, albergar hotels d’insectes, canalitzar l’aigua o fins i tot emmagatzemar-la en dipòsits. Aquests murs defineixen espais que seran camins que comuniquessin els dos espais envoltats d’horts urbans i de zones verdes formada de flora autòctona per a revitalitzar i far un ús real a l’espai.
Secció
Planta
En la zona de la plaça, vam creure que el més important era mostrar les ruïnes arqueològiques. Tenint en compte que era impossible realitzar cap mena de plantació per la mena de subsol, vam proposar unes jardineres per a alinear arbres que estiguessin en sintonia amb la composició de ruïnes romanes que té l’espai.
Depenent de la profunditat a la qual es trobis les ruïnes, es planteja una connexió amb l’habitació d’exhibicions que ja té amb l’auditori. Vam defensar la idea de les capes que té la plaça avui dia i promoure la transició entre diferents plataformes comunicades amb una rampa. Amb l’objectiu de millorar l’espai de transició entre els horts generats i la nova plaça de l’auditori, es projecta una plataforma única, on el cotxe passa a ser un element de trànsit puntual i l’espai té prioritat per als vianants.